Sant Antoni

La vespra de Sant Antoni, els majorals i els seus animals, les autoritats i tots els que ho desitgen donen el toc d’inici oficial de la festa, amb l’encesa de la foguera gran que s’ha preparat al camp de futbol. Es dispara un castell de focs o una gran traca i després es va a sopar. Seguidament, els de Vilanova engalanen els seus cavalls, els matxos, amb les millors muntures. Aleshores, la comitiva, -encapçalada pel majoral amb la seva corresponent cavalleria ricament guarnida, la “custòdia del sant” (dos acompanyants que porten els bordons) i els clavaris- es dirigeix a la porta del temple parroquial. Allà, el mossèn beneeix la comitiva i lliura el guió (el penó amb l’emblema del sant) al majoral. Milers de persones segueixen l’acte en directe i una vegada se sent el crit de “Visca sant Antoni!” es precipiten tots els aconteixements. Les campanes anuncien, amb el seu frenètic voltar, que comença la “Matxà”, que a Vilanova d’Alcolea és un estira-i-arronsa festiu que combina el foc i les curses de cavalls, en una espècie de bogeria col·lectiva. La comitiva que va a cavall intentarà donar tres voltes a l’església pels principals carrers de la vila. La tasca, però, no serà fàcil, doncs, des del moment que se sent el “Visca Sant Antoni!”, es comencen a encendre les piles d’argelaga acumulades transversalment per tal d'impedir el pas, o retenir, el màxim temps possible, a tothom que ho intenti. L’objectiu final és evitar que passi el sant, mentre el majoral, la resta de festers a cavall i el nombrós públic salten les fogueres, autèntiques barreres de foc. Sembla que antigament la festa havia estat molt més “salvatge” i l’enfrontament entre els que havien de passar amb la imatge del sant i els cavalls i els que no permetien fer-ho, era molt més intens i s’allargava tota la nit. L’enfrontament, que no té res a veure amb dos possibles bàndols religiosos (laics/cristians) té el seu màxim exponent en la Foguera Gran. Es tracta d’una gran barrera de foc de tants metres d’alçada com sigui possible que tots, cavalls, genets i públic participant ha d’atravessar si vol continuar el recorregut.

Açí teniu una "Breu descripció" del que es la festa de Sant Antoni. Aquesta foto de la esquerra la vaig prendre des de el balcó de m'ha casa, i la de baix des de la mateixa porta de casa uns minuts després de passar la Matxà.

Pareix que siga un tant salvatge, però no ho es tant com ho sembla.